Orius al balcó de Barcelona!

Avui, 14 de desembre, mentre recollia algunes llavors de caps blancs (Lobularia maritima) m'ha caigut aquest insectet a les mans.

És, sense cap dubte, un Orius! Potser és un Orius majusculus...

Els Orius són depredadors naturals de trips adults i de les seves larves. Per tant tinc un molt bon fitxatge a la Terrasseta-2, una petita terrassa de 3m2 amb orientació sud-oest al barri del Clot de Barcelona.

Enciams: cada dia no és diumenge

D'acord, avui sí que és diumenge, però vull dir que no sempre que he planto un enciam la cosa em surt bé. No només vull obtenir enciams per menjar-me'n almenys un cada setmana, sinó que també estic assajant amb diferents substrats. El què persegueixo és tenir una bona producció d'enciams sans i vigorosos, plens de vitamines, però sense haver de preparar cada cop un substrat a partir de material comercial cada vegada. Vull recircular els meus substrats.

Aquí mostro un enciam on em vaig comportar com un avar. Aquest enciam tenia molt bon aspecte quan el vaig plantar en aquest test, on només hi havia un substrat vell i pobre en nutrients.

El resultat: un enciam amb molt poques fulles perquè els pocs nutrients del test no donen per a més. 

Amb aquest test faré una nova prova: recircularé de nou aquest substrat, però hi afegiré un grapat de vermicompost comercial (la perfecció serà afegir-hi vermicompost fet per mi, però encara no és madur) i un grapat de perlita per evitar que el substrat estigui tan compacte. Amb aquestes modificacions hauré reciclat pràcticament tot el substrat i hauré afegit molt poques coses. Si el resultat és bo (això queda per veure) tindré una bona formulació.

Enciams: 3r enciam

Des que vaig iniciar la sembra d'enciams a finals d'agost, aquest és el 3r enciam que cullo.

Ha crescut en una torreta d'uns 3000 cm3 de capacitat.

Cullo les primeres pastanagues Pariser Markt

Aquesta penúltima setmana de novembre també començo a collir les primeres pastanagues de la varietat Pariser Markt (unes pastanagues rodones). Les vaig sembrar a finals d'agost.

Molt gustoses.

Sembra de tramussos

Aquesta setmana he sembrat alguns tramussos (també se'n diu llobins). Nom científic: Lupinus alba.

Com que són lleguminoses, se suposa que enriquiran el sòl amb nitrogen (suposant, és clar, que al meu substrat hi hagi bactèries simbiòtiques que sàpiguen captar nitrogen i associar-se amb els tramussos). En el pitjor dels casos almenys hauré sembrat una planta de flors maques.

Això és una llavor de tramús.

Aquí tinc un tramús o llobí que vaig sembrar fa poques setmanes. Ja se li veuen les primeres fulles veritables que fan una forma com de ventall o de mà. 

Erugues amenaçant collita d'enciams

Som a finals de novembre a Barcelona. Temperatures fresques, però gens fredes a les terrassetes del barri del Clot (mínimes nocturnes d'entre 14-16ºC). 

Aquesta setmana les erugues han decidit complicar-me la setmana.

Al revers de les fulles, que no mostro a la foto, he vist les petites eruguetes. 

Contramesures immediates: he ruixat tots els enciams amb una suspensió de Bacillus thuringiensis var. aizawai. Aquests bacteris es dediquen a irritar l'aparell digestiu de pH bàsic de les erugues i faran que deixin de menjar.

Economia de la producció domèstica d'enciam Reina de Maig

Quant em costa produir un enciam Reina de Maig en un balcó de Barcelona?

Abans de calcular assumiré:

- Abans que res, aquest enciam serà produït ecològicament. Cap fertilitzant ni insecticida produïts per la indústria química seran utilitzats aquí.

- El test que utilitzo, de 2000 cm3, pot ser reutilitzat infinitament. És una bona assumpció perquè són testos de plàstic que no mostren senyals de degradació. Per tant negligeixo la desamortització del test al càlcul final.

- L'aigua que utilitzo durant els mesos de tardor i hivern (octubre-març) pot provenir en un 100% d'aigua freda que recullo de la dutxa i que en cas de no ser recollida seria llençada (a qui li agrada dutxar-se amb aigua freda a l'hivern?).

- Avui mostraré el càlcul amb el substrat "deluxe" compost per fibra de coco (66% en volum), vermicompost comercial (150g per litre de substrat, que representen un 28% en volum en aquesta mescla) i perlita (6% en volum). Un altre dia faré el càlcul amb substrats que combinin mescles reutilitzades enriquides amb vermicompost casolà, que donaran un preu més baix a l'enciam produït.

Cost de la desamortització del test: 0€

Cost de l'aigua: 0€

Cost de la fibra de coco:

Utilitzo 1325 mL de fibra de coco quan 9L em surten per 1,70€. Per tant: 0,26€.

Cost del vermicompost comercial:

Utilitzo 550 mL de vermicompost comercial (el volum corresponent a 300 g, 150g/L de substrat) quan 3L em surten per 3€. Per tant: 0,55€.

Cost de la perlita:

Utilitzo 125 mL de perlita quan 3L em surten per 1,70€. Per tant: 0,08€.

És a dir, que produir 1 enciam Reina de Maig em costa 0,89 €.

Mirant la figura de desglossament de costos es veu clarament com la major contribució al cost final de produir cada enciam és deguda al preu del vermicompost comercial. Així doncs una bona direcció en la rebaixa de costos de producció de l'enciam ECO domèstic és l'autoproducció de vermicompost.

1a collita d'enciam Reina de Maig

Primer enciam collit de la temporada.
És un enciam Reina de Maig cultivat a partir de llavor que em vaig produir aquesta primavera/estiu.

Curiosament el primer enciam en assolir dimensions decents és un dels 2 que es troba a la zona amb menys hores de sol (zona "contraparet obaga de la terrasseta 2"), una zona on aquests dies de novembre hi deu tocar el sol directe només unes escasses 2 hores al dia. El Reina de Maig, doncs, mentre gaudeixi de força llum, no sembla pas que es raquititzi amb poques hores de sol directe.
Aquest enciam ha crescut amb un substrat modest compost en gran part per un substrat vell que vaig aprofitar i vaig enriquir amb una petita fracció de vermicompost de producció domèstica.

Seré capaç de mantenir a partir d'avui una producció sostinguda d'almenys 1 cap d'enciam per setmana? Ho he d'aconseguir.

Safrà del Clot

Aquest és el meu safrà. Aquí tinc 5 bulbs comprats aquest any. En un altre lloc tinc safrà procedent d'un bulb que vaig comprar l'any passat i que aquest any torna a brotar per diversos llocs.

Producció autosostenible de menjar

Així es produeixen els aliments de manera autosostenible.

Estratègia de planter de pebroteres

Això ho provaré al febrer que ve.

El tal Jan Meisl diu que si fas el planter de pebroteres en una safata en lloc de fer-ho en envasos petits (testos petits o envasos de iogurt) permets que les arrels de les joves pebroteres s'estenguin més, encara que s'entrecreuïn les arrels de les diverses pebroteres. Això avança 3 setmanes la maduració de la planta i les plantes tenen arrels més fortes que permeten una major producció de pebrots. Veritat o no... s'ha de provar.

Llagosta enorme urbana

Aquesta llagostarra (res de l'altre món, suposo, si no fos que som en plena ciutat!!) va aparèixer a la terrasseta-2 aquesta setmana. Si els cicadèl·lids ja em causen danys als enciams, no vull ni imaginar el què pot arribar a fer una llagostota com aquesta si se li dóna una mica de temps...

Total, la vaig capturar en una capsa i la vaig assassinar per congelació. (No la vaig esclafar amb el peu perquè sóc un nen de ciutat i em va fer fàstic) :P.

Vespa aliada

Dissabte tarda. En una terrasseta del barri del Clot en un dia humit, les erugues ataquen en massa el marduix i l'alfàbrega. Però en una inflorescència d'alfàbrega he presenciat una escena: una vespa de mida petita (uns 10-14 mm), negra de prima cintura i amb un toquet de vermell per algun lloc, ha atacat una eruga que s'està alimentant d'alfàbrega. I després una altra eruga. Em sembla que faré molt bé de no matar aquestes dues erugues... Potser aviat tindran una ventrada de... vespes paràsites.

Una de les dues erugues atacades per la vespa. La vespa ha estat massa ràpida per poder-la fotografiar.

Substrat de coco pobre en nutrients...

En aquesta jardinera, exposada al sol i amb un substrat de gairebé el 100% en fibra de coco, que rego sovint amb lixiviats de la vermicompostadora, les tomaqueres cherry van triomfar l'any passat, però és obvi que els pèsols hi estan fracassant. I l'anet, que aquest estiu hi va triomfar també, ara no hi està fent gran cosa. He de dir que no he regenerat gens el substrat, però m'estranya que els pèsols no hi prosperin. En canvi la camamilla hi sembla encantada, i el marduix tampoc està disgustat... Provaré d'afegir-hi una generosa capa de vermicompost i sembrar-hi pèsols de nou.

Safrà brotant al balcó de Barcelona

Aquí tinc safrà brotant, sobretot estimulat per les darreres pluges. Aquests bulbs de safrà els he comprat aquest any, però també tinc un bulb de l'any passat que aquest any torna a brotar de nou.

Pastanagues Pariser Markt prosperant

Aquí tinc les meves pastanagues de la varietat Pariser Markt. Fa poc han superat (per desgràcia amb la meva intervenció) un atac local de pugó. Vaig utilitzar una combinació de NEEM i sabó ruixat sobre els brots afectats. A la mateixa jardinera hi he deixat créixer un parell de plantetes de caps blancs per veure si atrauen algun depredador que em faci la feina bruta la propera vegada.

Com que un amic meu m'ha comentat que tenia les pastanagues massa atapeïdes i que així potser em sortirien raquítiques, n'he tret alguna (i segur que encara n'he de treure algunes més) i he aprofitat per mirar-la. Van ser sembrades a finals d'agost, per tant porten unes 8 setmanes. Aquesta varietat diuen que s'ha de collir entre les 10-14 setmanes, em sembla que al pas que van haurà de ser a la setmana 14...

Enciams Reina de Maig.

Aquí tinc 2 enciams Reina de Maig que cultivo en un lloc amb relativament poques hores de sol directe (unes 2-3 aquests dies d'octubre). Estan creixent tant o més bé que els altres, que disposen de més hores de sol (unes 4) a la terrasseta contigua. Aquests, a diferència dels altres, estan exposats a la pluja. Això és un avantatge per a mi perquè els he de regar menys, en cas de pluja, però també pot portar-me problemes de fongs. De moment estan en molt bon estat. Una cosa que he fet per prevenir problemes aquests dies de pluges és retirar-los els platets que tenen a sota.

I parlant d'enciams... a la terrasseta contigua, el trips negre (Hercinothrips femoralis) ja es troba present a la meva tauleta on tinc el planter concentrat d'enciams... De moment el meu mètode per fer-me-les amb aquests trips malparits és destrossar-los mecànicament amb el dit. Assassinats molt ecològics, però que no sé fins quan serviran per evitar que m'envaeixi el planter. Avui ruixaré el planter amb NEEM, però sé que la solució perfecta seria disposar d'una població estable de predadors d'aquests cabrons i per això tinc pendent l'establiment de plantetes autòctones de flor. Caps blancs i boixets són uns bons candidats...

El meu planter d'enciams Reina de Maig. Totes aquestes plantetes provenen de llavor d'aquest enciam, que la primavera/estiu de 2012 vaig deixar espigar:

Diversitat vegetal concentrada!

A la terrasseta 2, de poc més de 3 m2 de superfície, hi tinc molta diversitat vegetal. Això és el resultat de cultivar-hi i deixar-hi florir i granar plantes força autòctones com la farigola, sajolida, la maduixera de bosc, camamilla, alfàbrega... Fins i tot els enciams germinen espontàniament si se'n deixa espigar algun.

Aquest petit test va estar a la intempèrie durant l'estiu i s'hi van acumular espontàniament llavors diverses que les plantes que hi mantinc anaven alliberant de manera natural. Ara, amb les pluges s'ha mullat tot i s'hi veuen plançons d'alfàbrega (ideal per a fer pesto, cultivo la varietat Genovesa de fulla ampla), anet (ideal per a condimentar escudelles i acompanyar el salmó fumat) i menys visibles, la sajolida (molt bona per acompanyar plats de mongetes) i tampoc gaire visible, una menta. També s'aprecien algunes fulles seques que s'estan compostant de manera natural, així el substrat s'està enriquint sense que jo faci cap mena d'esforç, tal com passa a la natura, però aquí a microescala.

Això és una petita jardinera ubicada a la mateixa terrasseta. Aquí hi ha germinat espontàniament: caps blancs (planta ideal per atraure depredadors naturals d'insectes herbívors, com les mosques sírfides), camamilla i maduixera de bosc. Aquí la meva única feina consisteix en pensar què vull que hi sobrevisqui perquè és obvi que en tan poc espai no hi poden sobreviure bé totes. Aquí segurament es donarà prioritat a la maduixera de bosc, i es respectarà alguna planta de caps blancs i alguna de camamilla per atraure pol·linitzadors per a les maduixeres. Aquesta jardinera es troba en una zona relativament ombrívola i propensa a l'oïdi (la camamilla el sol patir), que de moment no ha fet acte de presència a les meves dues terrassetes.

Aquesta jardinereta, molt petita, es troba en una zona més assolellada que la darrera (però separada d'ella només 1 metre). Aquí hi ha un julivert arrissat de la varietat Mooskrause que aquest estiu ha aguantat com un campió condicions de molta sequedat. I hi han germinat de manera espontània diverses plàntules: morritort (herbeta de bon contingut en vitamina C, bona per acompanyar amanides), alfàbrega, camamilla i poliol.

Pebrots "Banya de Cabra"

Això són pebrots "Banya de Cabra" produïts aquesta primavera-estiu-tardor 2012. Llavor comprada a Can Bosc del Baró. Han sortit unes plantes molt maques i fan uns pebrots que vermells són molt bons menjats amb amanides. Però la majoria els guardo per assecar-los i amb la polpa seca preparar una salsa de calçots de cara a l'hivern que ve. Es diu que la salsa de calçots tradicional es fa amb aquests pebrots i no pas amb les nyores...

Safrà produït al balcó.

Producció domèstica de safrà 2011.

Aranyes: viu i deixa matar. :P

Pel control de plagues em refio de la feina que puguin estar fent les aranyes, autèntiques màquines de matar insectes. Aquesta és a sobre una fulla d'alfàbrega. 

Plaga de trips negre

Aquí tenim una Hercinothrips femoralis alimentant-se descaradament d'un dels meus enciams Reina de Maig. Es veuen també les ferides típiques que l'insecte causa a la fulla, lesions platejades.

Aquest insecte es burla del NEEM que hi ruixo. L'únic que puc fer de moment és anar-ne matant exemplars manualment i esperar que arribin temperatures més baixes que els mataran. No tinc més coneixements per fer front a aquest insecte.

Es fan bé els pèsols amb l'anet?

He iniciat un experiment de companion planting entre pèsols i anet per veure si són compatibles o si per contra es perjudiquen. Aquests pèsols són molt precoços, de la varietat Kleine Rheinländerin (o també anomenada Meteor o Petit Provençal). I l'anet és de la varietat Mamut.

Els pèsols ja comencen a fer beines tot i que encara no fan ni un pam d'alçada. I no creixeran gaire més perquè són d'una varietat nana.

Alfàbrega a inicis de tardor

A mesura que les temperatures vagin baixant, l'alfàbrega es sentirà cada cop més incòmoda a l'exterior. És per això que he iniciat una prova de cultiu a dins de casa, tant amb terra com amb fibra de coco.

Però de moment a l'exterior l'alfàbrega també prospera. De fet, després de la pluja de dissabte 29 de setembre han aparegut moltes plàntules d'alfàbrega. Com reaccionaran amb el fred de tardor...ja es veurà.

Planter d'enciams Reina de Maig

Aquí tinc un planter d'enciams de la varietat Reina de Maig. Aquests enciams són del tipus mantegós.

Aquests dies de tardor aquests plançons tenen una exposició al sol directe d'entre les 13h fins les 17h. La terrassa es troba sempre molt ben il·luminada.

Pastanagues Pariser Markt

Vaig sembrar aquestes pastanagues Pariser Markt a finals d'agost. Són pastanagues rodones, com si fossin ravenets. Aquesta varietat és originària dels afores de París, on les característiques del sòl no permetien que les pastanagues fessin una arrel llarga.

La majoria d'aquestes plantes tenen unes 5 setmanes d'edat. Aquesta varietat es sol collir al cap d'unes 14 setmanes de la seva sembra.