Tarongina per llavor

Planta de tarongina (Melissa officinalis)

L'he obtinguda per llavor sembrada a la tardor del 2012. Primer creix a poc a poc, però a partir d'un cert moment accelera el creixement. Ha estat creixent durant tot l'hivern, sembla que li agraden les temperatures fresques dels hiverns barcelonins (5-15 ºC). Es troba situada en una zona molt il·luminada, però sense sol directe durant l'hivern. A l'estiu hi ha 1-2 hores de sol directe.

Freesia

No tot el que tinc és per menjar...també hi tinc flors ornamentals que a part serveixen d'aliment a les abelles. Per cert, no n'he vist gaires, d'abelles encara...

Les freesies es poden multiplicar per bulb (germinen a finals d'estiu i floreixen al febrer/març) o per llavor. Per llavor és molt interessant si disposes de diferents colors, perquè les abelles les creuaran i s'obtindran plantes de colors nous.

Freesia de color rosa (bulb comprat la tardor de 2011)

Freesia de color lila pàl·lid (color obtingut per hibridació, porto més de 10 anys multiplicant aquests bulbs)

Farigola del Clot

Aquest any estic tenint mala sort amb la farigola.

Però sempre hi ha excepcions que porten alegries... aquesta plàntula va néixer espontàniament en aquest test i espero que d'aquí a pocs mesos es converteixi en una planta adulta. Està voltada de molsa, que també neix de manera espontània en aquesta terrasseta enmig de Barcelona. 

Flora auxiliar: caps blancs

Els caps blancs són una de les millors plantes per tenir com a flora auxiliar. Són mediterrànies i floreixen durant 10 mesos a l'any, temps durant el qual depredadors naturals com els Orius poden alimentar-se de nèctar.

Planta prosperant en una zona amb absència de sol directe durant els mesos hivernals.

Aquesta, en zona assolellada. 

Detall de la flor. 4 pètals (són brassicàcies). Aquestes flors proveeixen de nèctar als trips, però també als Orius, grandíssims depredadors de trips. 

Aquests no són meus. Aquests els vaig fotografiar a la Serra de Marina ;).

Kaa he'ẽ a Barcelona.

Les plantes més dolces que tinc estan ressuscitant a Barcelona després de l'hivern. Són kaa he'ẽ;(que en guaraní significa herba dolça), conegudes aquí com...estèvia.

Es menciona a la bibliografia que per sota de +10 ºC, l'estèvia pot morir. Jo les he tingut a fora tot l'hivern, amb unes quantes nits per sota d'aquesta temperatura (algunes a 5-6 ºC) i tot i que ja a principis d'hivern s'havien quedat sense fulles després de la floració, ara estan rebrotant arran de terra, des de les arrels, o almenys des d'una zona subterrània de la tija. L'estèvia no és una planta de propagació subterrània com la menta, però està brotant des de molt abaix... seguirem aprenent-ne detalls.

Estèvia brotant arran de terra.

Estèvia brotant arran de terra. (Maria)

Multiplicació de l'estèvia

L'any passat vaig aconseguir fer arrelar un esqueix d'estèvia. Per propagació assexual t'assegures que la planta filla serà tant dolça com la seva mare. 

Aquest any estic estudiant la propagació sexual per llavors. Aquí pot passar que els descendents siguin més dolços (perfecte!!), tant dolços, o menys dolços (noooo!!!) que el progenitor. Per tant les plantes que obtingui a partir de llavor les aniré tastant i comparant amb les altres. El percentatge de germinació que estic tenint en les primeres proves és baixíiiiissim, però es veu que és habitual.

Plàntula d'estèvia voltada de llavors que no han tingut tanta sort. El percentatge de germinació és baixíssim, però les llavors no són comprades, sinó pròpies.

Escarola!

Aquí tinc una escarola, de la varietat Pancieri, que colliré avui mateix per menjar-me-la com a amanida. 

La vaig sembrar l'octubre de l'any passat i el motiu pel què ha tardat tant a créixer és que per manca d'espai la vaig tenir retinguda durant mesos en un minúscul envàs de iogurt on es va haver d'esperar.

Fa 3 setmanes vaig lligar-la per tal que no arribés llum als brots nous i avui l'he deslligada i... bé, per ser la primera vegada que ho faig no està malament! No descartava trobar-me sorpreses desagradables com veure la part de dins podrida o plena de plagues.

Ensenyo ara una mica més de prop la part central de l'escarola.

L'escarola també és un dels components de les xatonades. Ja visualitzo una d'aquestes escaroles acompanyades de salsa de romesco feta amb pebrots Banya de Cabra...

Reina de Maig i Meravella d'Estiu.

Aquí ensenyo 2 enciams. A l'esquerra hi ha un Meravella d'Estiu i a la dreta hi ha un Reina de Maig.
El Reina de Maig fa unes fulles més arrugadetes i en canvi el Meravella d'Estiu té unes fulles molt més fines i amb un toquet porpra.

Te de vermicompost

Aquesta setmana m'he preparat un "te de vermicompost", en anglès "vermicompost tea".

Se suposa que conté molts bacteris aeròbics que deuen tenir relacions simbiòtiques amb les plantes i les enforteixen davant d'atacs de microorganismes nocius. Per altra banda també és una font de nutrients.

Ingredients:

- aigua (que no tingui clor! mataria els bacteris)
- melassa (és una font de sucres per tal que els bacteris es multipliquin)
- vermicompost (aquí hi ha les bactèries que multiplicarem)

Es dissol la melassa en una galleda d'aigua. A continuacio és molt bo fer servir una bomba d'aquari que vagi fent bombollar aire a dins, així assegurem que afavorim els bacteris aeròbics. Després hi afegim dos vasos de vermicompost i ho deixem així durant 24 hores.

Amb això he regat enciams, els tirabecs, poliol, violers, estèvies. Encara no puc dir si noto grans millores o no perquè només fa 24 hores de la regada. Ja aniré comentant sobre el tema.

Tirabecs en producció. Març de 2013.

Aquests dies hi ha hagut temperatures mínimes per sota els 10 ºC, però això no molesta gens als pèsols. Ja començo a menjar les meves primeres beines de tirabecs! Boníssimes. Amb els tirabecs et menges la beina i els pèsols, tot junt. Això sí, abans que madurin.

Aquestes saboroses beines vénen de flors maquíssimes com aquesta: