Camamilla del Clot

Camamilla en plena floració.

Aquest exemplar, a la Terrasseta-1, comparteix test amb poliol (Mentha pulegium).

Les camamilles que cultivo són força susceptibles a l'atac de pugó i a l'atac d'oïdi. Aquesta d'aquí no està atacada per pugó, però presenta un lleuger atac d'oïdi. Per tractar-lo he ruixat amb una suspensió de sofre (acceptat per l'agricultura ecològica).

Violers a finals d'abril

A finals d'abril aquest és l'aspecte que tenen els violers ubicats a la Terrasseta-2.

Progenitor de flor lila, però la planta filla ha sortit de color rosa. Sorpresa! Bé, no tanta tenint en compte que a la vora de la planta progenitora hi havia violers fèrtils de flor rosa.

Violer de flor lila simple. Aquest servirà per a produir llavors per a la temporada que ve.

Color interessant! Sembla una barreja al 50% entre LILA i ROSA. Els descendents d'aquesta planta poden ser interessants per estudiar la temporada que ve.

Violer de flor senzilla de color rosa. Un rosa més intens de l'habitual. Llavors interessants per guardar!

Violer de flor doble de color lila.

Plaga de pugó

Som a l'abril de 2013 i el pugó està atacant amb gran potència, sobretot gràcies a l'ajuda de les formigues, que el protegeixen. 

De moment amb aquesta plaga estic practicant una política no intervencionista al 100%: no utilitzo cap insecticida (ni tan sols ecològic tipus sabó de potassi o NEEM), però superviso l'estat de la plaga cada dia. No actuant considero que estic creant una reserva d'aliment molt desitjable per a insectes com marietes o crisopes. Si insectes d'aquests arriben aquí, tindran molt poques raons per marxar-ne perquè es trobaran en un entorn ple de menjar i amb absència total de pesticides.

El pugó està atacant sobretot farigola i camamilla.

De moment no he observat la presència de depredadors a les terrassetes, exceptuant algun sírfid que s'alimentava de pol·len de caps blancs.

Pugó a la camamilla.

Pugó a la camamilla, amb formigues protegint-lo.

Formigues a la farigola, protegint pugó (no s'aprecia).

A la zona disposo de flora capaç d'atreure i alimentar insectes depredadors, sobretot caps blancs i anet. Però aquesta temporada he observat poquíssima fauna auxiliar (només uns pocs sírfids). No he observat encara cap marieta ni crisopa. 

Capítol floral d'anet. Les flors d'anet atrauen marietes i crisopes.

Enciams

Aquí tinc 4 enciams. Els dos de l'esquerra i el de l'extrema dreta són de la varietat Meravella d'Estiu, mentre que el que es troba més al centre de la foto és un Reina de Maig.

El Reina de Maig prové de llavor que jo mateix vaig obtenir l'estiu passat.

Violers

I els violers (Mathiola incana) estan en ple esplendor aquest abril. Aquest any només he sembrat violers de flor lila de llavors recollides l'estiu passat...però està clar que les abelles, sírfids i altres pol·linitzadors la primavera passada van decidir mesclar-me els gens... A la foto d'aquí a baix, a l'esquerra hi ha un violer de flor clarament rosa i no pas lila.

A la foto s'aprecien en primer pla les dues inflorescències de color lila. La de l'esquerra és de flor senzilla, menys vistosa, però fèrtil i de la qual podré treure llavors per a l'any que ve. I la de la dreta és de flor doble, molt més espectacular (quan creixi més...) i molt més olorosa, però estèril, de la qual no treus llavors.

Aquesta és la planta de flor rosa. El seu pare era de flor lila, però a la vora hi havia plantes de flor rosa...i abelles...

I aquesta ha sortit d'un color preciós. Sembla com si fos una barreja en si de color rosa i color lila. Com si els dos gens ROSA i LILA s'expressessin tots dos al 50%, com a codominants.

Timó florint de nou

Un any més ha tornat a passar: el timó (farigola) torna a florir. I a la foto ja es veu que no ens trobem precisament en un paratge natural...

Aquestes plantes de farigola les vaig sembrar l'hivern de 2011, i ja és el tercer any que floreixen. Amb el temps, les plantes s'han tornat molt llenyoses, però de moment tinc una política no intervencionista i no les podo, les deixo fer com farien a la natura. 

Menta: mojito time!

Aquí tinc part de la meva flota de menta de bou (científic: Mentha spicata, anglès: spearmint, espanyol: hierbabuena), ingredient essencial de plats i begudes...

Les he reproduït tant per esqueix com per llavor. Fa dos anys van florir a l'estiu i a la tardor anaven germinant plantes de menta per tot arreu de manera espontània.

Pol·len en massa

I parlant de donar aliment als pobres pol·linitzadors... aquí tinc l'espècie estrella, els caps blancs (Lobularia maritima). Floració abundant i continuada, tot un paradís per a insectes que s'alimenten de pol·len...i que també solen ser aliats meus perquè també són insectivors i devoren plagues. Aquest any encara no m'ha visitat cap marieta ni crisopa, estic esperant...

Caps blancs en el seu esplendor. Fan olor de mel.

Boixets

Una altra planta que també vaig sembrar de llavor la tardor passada són els boixets. També se'n diu boixac. I el nom científic és Calendula officinalis. Utilitzada en cosmètica, però aquí la tinc per oferir una mica de pol·len a les pobres abelles i a d'altres pol·linitzadors que intenten sobreviure a l'asfalt barceloní.

També es diu que les flors són comestibles.

Tarongina dominant

Les darreres setmanes he experimentat amb un fertilitzant ecològic per estimular el creixement de les plantes i amb la tarongina el resultat ha estat aquest.

No està malament, sobretot tenint en compte que aquestes plantes selvàtiques vénen de llavors que jo vaig recollir de la seva mare i que vaig sembrar a principis de tardor.