Les plantes més dolces que tinc estan ressuscitant a Barcelona després de l'hivern. Són kaa he'ẽ;(que en guaraní significa herba dolça), conegudes aquí com...estèvia.
Es menciona a la bibliografia que per sota de +10 ºC, l'estèvia pot morir. Jo les he tingut a fora tot l'hivern, amb unes quantes nits per sota d'aquesta temperatura (algunes a 5-6 ºC) i tot i que ja a principis d'hivern s'havien quedat sense fulles després de la floració, ara estan rebrotant arran de terra, des de les arrels, o almenys des d'una zona subterrània de la tija. L'estèvia no és una planta de propagació subterrània com la menta, però està brotant des de molt abaix... seguirem aprenent-ne detalls.
Estèvia brotant arran de terra.
Estèvia brotant arran de terra. (Maria)
Multiplicació de l'estèvia
L'any passat vaig aconseguir fer arrelar un esqueix d'estèvia. Per propagació assexual t'assegures que la planta filla serà tant dolça com la seva mare.
Aquest any estic estudiant la propagació sexual per llavors. Aquí pot passar que els descendents siguin més dolços (perfecte!!), tant dolços, o menys dolços (noooo!!!) que el progenitor. Per tant les plantes que obtingui a partir de llavor les aniré tastant i comparant amb les altres. El percentatge de germinació que estic tenint en les primeres proves és baixíiiiissim, però es veu que és habitual.
Plàntula d'estèvia voltada de llavors que no han tingut tanta sort. El percentatge de germinació és baixíssim, però les llavors no són comprades, sinó pròpies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada